39 de febre, Sant Jordi, Ovidi i les falses ideologies

El meu poble Alcoi. Ovidi Montllor (Antologia – Verí Good)

Té costeres i ponts, música de telers, té muntanyes que l’envolten i li donen fondor. Allí fan ser un riu aigües brutes de fàbriques. Allí fan nàixer boira del fum brut sense ales. “Ximeneres” trauen en proba de treball, d’un poble que l’ofeguen i que no mataran. El meu poble Alcoi. Poble d’història d’homes que han volgut llibertat, poble toçut i obert, carrascós, clevirà. Com un gall matiner canta i alça la cresta, com si el seu horitzó fóra fora finestra. Hi ha també un raconet que només el sé jo, ple de flors a l’estiu, ple de flors a l’hivern. El meu poble Alcoi. Allí hi ha un campanar, que en guerra el van tombar i que després l’han fet calcat com ara abans. Per vergonya de tots i beneït pel clero, la vergonya de fer-te anar al teu enterro. Encara té una Font, Roja i fresca tots temps, com ella dóna vida, la primavera mou. El meu poble Alcoi. Allí fan unes festes que a molts els duren un any, i que altres les esperen sense pensar el sant. Són moros i cristians, que el café els fa germans, sempre perden els moros i guanyen els cristians. (…) Ballen colors de festa, amb músiques i focs. El meu poble Alcoi. Amb un Cantó Pinyó, lloc de cita amb tothom. Amb un Barranc del Cinc com dos braços oberts. Allí hi ha una Glorieta que ensenyen als infants, i que els dóna cabuda quan s’han cansat d’anar. I els té fins que se’n van al món millor que ens diuen. Rient pels que li venen, plorant pels qui se’n van; va conèixer a tots. El meu poble Alcoi.

Als que ens agrada la música, periódicament necessitem descobrir artistes nous (si sou apassionats de la música, ja sabreu de quina sensació us parle…). Vaig buscar per tot arreu: crítiques, revistes especialitzades… Res de res! Pero fa unes quantes setmanes, vaig i em trobe a Ovidi Montllor… Amics! Descobriu a Ovidi! És realment increïble.
Si sabeu de qui parle, us haureu adonat que he posat Ovidi i no l’Ovidi. Possiblement penseu “Quina estúpida diferència!”… però jo crec que hi va molt. He observat en aquest Any Ovidi (que commemora els 10 anys des que va morir) com la gent és capaç de destroçar les coses més boniques aferrant-se al que podríem dir, FALSES IDEOLOGIES. Em fa fàstig (i si ets d’aquests fes-t’ho mirar) la gent que ESCULL una ideologia, que TRIA una postura… Aquesta gent és la que fa que les noves idees no s’implanten, que els arrels desapareguen. Dóna igual si parlem de defensar una idea política, un equip o a la mare que et va parir. No s’ha d’escollir la ideologia! Un ha de mirar endins seu; un ha de veure qué en pensa de forma aïllada, i després, situar-se en el lloc on creu! MOLT IMPORTANT: És l'acció el que compta i no cal que els demés ho sàpiguen! Últimament, els joves es situen perquè creuen que es “guai” pertànyer a algún corrent, que és “cool”. Si! Pel cul t’haurien de donar! Parle dels qui porten una senyera i no en saben què vol dir… dels qui porten una bandera espanyola i no saben què vol dir… els qui estudien una enginyeria perquè mola ser enginyer… els qui diuen l’Ovidi (L apòstrof) i mai han escoltat la seva música. Si ets d’aquests fes-t’ho mirar i sàpigues que és la gent com tú la que alimenta els conflictes que hui en dia són d’actualitat. I pitjor, si no saps de què estem parlant, no t’ho faces mirar i segueix amb els ulls tancats, perquè fas tard… “I et quedes amb els braços creuats!!?? Si no ho veig, no m’ho crec”.

Escolta Homenatge a Teresa perquè vull