Campions!!!!

La copa de europa Ahora pienso que no merece la pena. Arriesgarme traerá más problemas así, que elijo lo que tengo más cerca. Por lo menos tendré la certeza de que existo, de que puedo decidir, de que elijo por mí, solo por mí. En vez de aceptar lo que viene de fuera, en lugar de contar lo que queda. Desde ahora hasta el día que me muera, por lo menos cabrá la sorpresa. Algo nuevo, algo aún por descubrir, algo dentro de mí, dentro de mí. ¡Cuánto tiempo he perdido allà afuera! ¡Cuánto por descubrir! ¡Mi cabeza! Es tan vasto, que da casi pereza. Casi pienso que no tengo fuerzas para hacerlo y encontrar dentro de mí, algo nuevo...

Ahir vaig estar a l'estadi del llevant per a veure com (per fi!!) el Barça tornava a guanyar una copa. Vaig compartir la nit amb Raul, Joanet, Teresa, Manu i Sam. Va ser realment apassionant... Resulta increíble com una cosa que aparenta ser tan superficial i efímera com és pertànyer a un club de futbol puga engendrar uns sentiments tant arrelats i profunds...

Com a anècdotes dues que destaquen: 1 - Em vaig fer una foto tope guapa amb Joan Gaspart (el ex-president del barça que mai haguera tingut que ser) i 2 - Altra foto i que realment sí que em va fer ilusió, amb Josep Maldonado, Secretari General de l'Esport a Catalunya. Josep Maldonado va ser qui, després de reunir-se amb el Conseller en Cap de fa dos anys, va forçar amb una reunió la sortida de Joan Gaspart com a president blaugrana. Aquesta intromissió política (i que sols va ser un rumor i que mai s'ha confirmat) es devia a que el Barça de llavors, com a projector de Catalunya cap a l'exterior, feia profunda llàstima. Quan me'l vaig trobar, no estaba segur de que fos ell... m'hi vaig acostar i vam xarrar dos minutets, que si "visca el barça", "ja era hora", "d'on ets? D'Alcoi... Això está molt bé", etc. Quan etava allí, es va acostar un altre xaval i li va dir: "Josep, moltes gràcies per aquella reunió amb el Gaspart" i Maldonado li va respondre "sí, jo no sé si ell estará tant content com tu, pero era algo que havia de fer-se". Fa gràcia que primer em trobara a Gaspart i després a Maldonado, no? I ara sabem que la reunió era certa!! Gaspart estaba feliç; Maldonado també i jo també. La grandesa del Barça? Sí si és per a unir. O-e-e, O-a-a, ser del Barça és, el millor quie hi ha!!!