Cumpleaños total

14:00 - Després de dinar: "Hui de trankis que estic fart de sortir" "Val tio, quan tornes del master, o ens posem una peli o ens fem una cervesa en el tinkiwinki"

19:00 - Pel mobil en el descans del master: "Oscar, m'ha dit Joanet que compre jo el sopar. Vaig a pillar unes pizzes i birra i després ja vorem" "Val germanet" "Pille una botella de café?" "Jajaja! de trankis!" "Que si tio, ens fem un plisplaiet per lo menos que és el teu cumple" "Aiii de trankis!"

19:15 - Pel Messenger: "Ei germanet! Que he decidit que hui vaig a tope que fa temps que no m'ambufe en tu" "Si tu dius a tope, a tope tio!" "Vaig a avisar a algú més"...

Fotos!

Vídeo 1 (si no et funciona, descarrega't Quicktime i executa després)

Paelles EPS - Alcoi '05

Bebida para pasar el día: 10€
Paellita de Carmelo: 15€
Drogas: 0€

Un vaso verde que nunca se separaba de mi. Ver el atardecer mientras bailas con tus amigos. Cenar en un bareto irreal................................. no tiene precio.

Per veure algunes fotos... CLICK!

"Pegatina" Festes 2005

Havia de fer-la!! 100% manuals... amb Paint i retallades a mà!! Espere que us agrade...

Cero en gimnasia... 5 en antenas!

Caminito del cielo Bien, muy bien, me rindo. Es ya tiempo de dejar este mundo, marchar, y no volver. Siento haberte herido, siento no poder, llevarte conmigo, volar, y no volver...

Per a S.

Q'arribi l'agost!

Pels matins no calien despertadors. El solet per la finestra, el panader, el verduler… Xiquetes que se n’anem a La Playa! Pero sobre tot eren les ganes de tornar a ser, un matí més, el primer. El primer en què? (Pensareu!) Ell sempre era d’hora abans que nosaltres, i sempre igual… les bermudes grises, els calcetins i les sabates… sense camisa, una mà als ronyons i amb l’altra agafant la mànega per regar el jardinet…
Algún cosí o bé el meu germà, però això sí! Jo sempre hi era! Baixàvem els escalons (un de cada mare) corrent per ajudar a l’abuelito a regar el jardí… Jo volia (feia com que volia) ser el primer en arribar… Sempre vull guanyar. Però en aquelles ocasions (les úniques que recorde) en realitat no era així; jo feia com que volia ser el jardiner, per a que l’altre ho desitjara encara més; i si tu més, jo més encara! Pero al final… “Per a tu la mànega, que jo estaré 10 minutets abraçaet a la panxeta de l’abuelito”. Tan blaneta, tan blanqueta; era com un núvol que no es desfeia al tocar-lo… s’estava tan bé! Era això i no cap altra cosa el que en aquells estius em llevaba pels matins i que trobe a faltar ja fa 10 agosts seguits. Pa – pa – ra – pa – pa… PA – PA!