Ajuda per a amics

Ací teniu el que m'havieu demanat. No em faig responsable de les errates ni de les seves conseqüències a l'examen... ;) Adéu!!!

Resums ASP i Servlets

El "lado oscuro" de Patiño s'eXten pel cosmos

Campions!!!!

La copa de europa Ahora pienso que no merece la pena. Arriesgarme traerá más problemas así, que elijo lo que tengo más cerca. Por lo menos tendré la certeza de que existo, de que puedo decidir, de que elijo por mí, solo por mí. En vez de aceptar lo que viene de fuera, en lugar de contar lo que queda. Desde ahora hasta el día que me muera, por lo menos cabrá la sorpresa. Algo nuevo, algo aún por descubrir, algo dentro de mí, dentro de mí. ¡Cuánto tiempo he perdido allà afuera! ¡Cuánto por descubrir! ¡Mi cabeza! Es tan vasto, que da casi pereza. Casi pienso que no tengo fuerzas para hacerlo y encontrar dentro de mí, algo nuevo...

Ahir vaig estar a l'estadi del llevant per a veure com (per fi!!) el Barça tornava a guanyar una copa. Vaig compartir la nit amb Raul, Joanet, Teresa, Manu i Sam. Va ser realment apassionant... Resulta increíble com una cosa que aparenta ser tan superficial i efímera com és pertànyer a un club de futbol puga engendrar uns sentiments tant arrelats i profunds...

Com a anècdotes dues que destaquen: 1 - Em vaig fer una foto tope guapa amb Joan Gaspart (el ex-president del barça que mai haguera tingut que ser) i 2 - Altra foto i que realment sí que em va fer ilusió, amb Josep Maldonado, Secretari General de l'Esport a Catalunya. Josep Maldonado va ser qui, després de reunir-se amb el Conseller en Cap de fa dos anys, va forçar amb una reunió la sortida de Joan Gaspart com a president blaugrana. Aquesta intromissió política (i que sols va ser un rumor i que mai s'ha confirmat) es devia a que el Barça de llavors, com a projector de Catalunya cap a l'exterior, feia profunda llàstima. Quan me'l vaig trobar, no estaba segur de que fos ell... m'hi vaig acostar i vam xarrar dos minutets, que si "visca el barça", "ja era hora", "d'on ets? D'Alcoi... Això está molt bé", etc. Quan etava allí, es va acostar un altre xaval i li va dir: "Josep, moltes gràcies per aquella reunió amb el Gaspart" i Maldonado li va respondre "sí, jo no sé si ell estará tant content com tu, pero era algo que havia de fer-se". Fa gràcia que primer em trobara a Gaspart i després a Maldonado, no? I ara sabem que la reunió era certa!! Gaspart estaba feliç; Maldonado també i jo també. La grandesa del Barça? Sí si és per a unir. O-e-e, O-a-a, ser del Barça és, el millor quie hi ha!!!

re'A'MORdimientos

39 de febre, Sant Jordi, Ovidi i les falses ideologies

El meu poble Alcoi. Ovidi Montllor (Antologia – Verí Good)

Té costeres i ponts, música de telers, té muntanyes que l’envolten i li donen fondor. Allí fan ser un riu aigües brutes de fàbriques. Allí fan nàixer boira del fum brut sense ales. “Ximeneres” trauen en proba de treball, d’un poble que l’ofeguen i que no mataran. El meu poble Alcoi. Poble d’història d’homes que han volgut llibertat, poble toçut i obert, carrascós, clevirà. Com un gall matiner canta i alça la cresta, com si el seu horitzó fóra fora finestra. Hi ha també un raconet que només el sé jo, ple de flors a l’estiu, ple de flors a l’hivern. El meu poble Alcoi. Allí hi ha un campanar, que en guerra el van tombar i que després l’han fet calcat com ara abans. Per vergonya de tots i beneït pel clero, la vergonya de fer-te anar al teu enterro. Encara té una Font, Roja i fresca tots temps, com ella dóna vida, la primavera mou. El meu poble Alcoi. Allí fan unes festes que a molts els duren un any, i que altres les esperen sense pensar el sant. Són moros i cristians, que el café els fa germans, sempre perden els moros i guanyen els cristians. (…) Ballen colors de festa, amb músiques i focs. El meu poble Alcoi. Amb un Cantó Pinyó, lloc de cita amb tothom. Amb un Barranc del Cinc com dos braços oberts. Allí hi ha una Glorieta que ensenyen als infants, i que els dóna cabuda quan s’han cansat d’anar. I els té fins que se’n van al món millor que ens diuen. Rient pels que li venen, plorant pels qui se’n van; va conèixer a tots. El meu poble Alcoi.

Als que ens agrada la música, periódicament necessitem descobrir artistes nous (si sou apassionats de la música, ja sabreu de quina sensació us parle…). Vaig buscar per tot arreu: crítiques, revistes especialitzades… Res de res! Pero fa unes quantes setmanes, vaig i em trobe a Ovidi Montllor… Amics! Descobriu a Ovidi! És realment increïble.
Si sabeu de qui parle, us haureu adonat que he posat Ovidi i no l’Ovidi. Possiblement penseu “Quina estúpida diferència!”… però jo crec que hi va molt. He observat en aquest Any Ovidi (que commemora els 10 anys des que va morir) com la gent és capaç de destroçar les coses més boniques aferrant-se al que podríem dir, FALSES IDEOLOGIES. Em fa fàstig (i si ets d’aquests fes-t’ho mirar) la gent que ESCULL una ideologia, que TRIA una postura… Aquesta gent és la que fa que les noves idees no s’implanten, que els arrels desapareguen. Dóna igual si parlem de defensar una idea política, un equip o a la mare que et va parir. No s’ha d’escollir la ideologia! Un ha de mirar endins seu; un ha de veure qué en pensa de forma aïllada, i després, situar-se en el lloc on creu! MOLT IMPORTANT: És l'acció el que compta i no cal que els demés ho sàpiguen! Últimament, els joves es situen perquè creuen que es “guai” pertànyer a algún corrent, que és “cool”. Si! Pel cul t’haurien de donar! Parle dels qui porten una senyera i no en saben què vol dir… dels qui porten una bandera espanyola i no saben què vol dir… els qui estudien una enginyeria perquè mola ser enginyer… els qui diuen l’Ovidi (L apòstrof) i mai han escoltat la seva música. Si ets d’aquests fes-t’ho mirar i sàpigues que és la gent com tú la que alimenta els conflictes que hui en dia són d’actualitat. I pitjor, si no saps de què estem parlant, no t’ho faces mirar i segueix amb els ulls tancats, perquè fas tard… “I et quedes amb els braços creuats!!?? Si no ho veig, no m’ho crec”.

Escolta Homenatge a Teresa perquè vull

THE CURE Boys don't cry

I would say I'm sorry
If I thought that it would change your mind
But I know that this time
I've said too much
Been too unkind

I try to laugh about it
Cover it all up with lies
I try and
Laugh about it
Hiding the tears in my eyes
'cause boys don't cry
Boys don't cry

I would break down at your feet
And beg forgiveness
Plead with you
But I know that
It's too late
And now there's nothing I can do

So I try to laugh about it
Cover it all up with lies
I try to
laugh about it
Hiding the tears in my eyes
'cause boys don't cry

I would tell you
That I loved you
If I thought that you would stay
But I know that it's no use
That you've already
Gone away

Misjudged your limits
Pushed you too far
Took you for granted
I thought that you needed me more

Now I would do most anything
To get you back by my side
But I just
Keep on laughing
Hiding the tears in my eyes
'cause boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry

(si et sents al·ludida, és perquè va per tu...)